En el vessant econòmic, l'any 2020 es recordarà per «la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió de 1929», segons declaracions del Fons Monetari Internacional (FMI). Aquesta afirmació categòrica posa en relleu l'excepcionalitat derivada de la crisi sanitària de la COVID-19. Segons estimacions del mateix FMI, actualitzades el 2021, s'espera una caiguda del producte interior brut (PIB) global del 3,5 % el 2020, seguida d'una recuperació de gran part del terreny perdut el 2021, la qual s'estima que serà del 5,5 %. En aquest sentit, es pot afirmar que totes les economies principals tanquen el 2020 amb números vermells, excepte la Xina, que ha aconseguit un creixement econòmic del 2,3 % respecte a 2019.
La zona euro és un dels blocs econòmics més afectats. L'FMI estima una caiguda del PIB del 7,2 % el 2020. Són diverses les raons que fonamenten aquesta conjuntura. D'una banda, s'ha de considerar que gran part de l'economia europea està impulsada pel sector serveis, el qual s'ha vist greument afectat per mesures severes de restricció a la mobilitat. Un altre sector fortament afectat és la indústria cíclica, com la producció d'automòbils.
L'economia espanyola té una dependència relativament elevada dels esmentats sectors, afectats per la pandèmia i les mesures de restricció social. A més, el pes de les pimes en la generació d'ocupació és més elevat que en el cas de molts altres socis europeus, fet que representa una debilitat addicional en períodes de crisi econòmica per la capacitat financera més baixa respecte a les grans empreses. El conjunt d'aquests factors explica el fort impacte de la pandèmia en el PIB d'Espanya.
Com indica l'FMI en les seves previsions, la perspectiva per als anys 2021 i 2022 és clarament més optimista. Les diferents mesures econòmiques, fiscals i monetàries, que s'analitzaran tot seguit, juntament amb l'aprovació i l'inici de la distribució de les vacunes de Pfizer-BioNTech i Moderna, indiquen una recuperació de les economies en els pròxims trimestres.
MESURES ECONÒMIQUES, FISCALS I MONETÀRIES SENSE PRECEDENTS
El paper que han hagut d'exercir les principals institucions públiques, tant fiscals com monetàries, ha estat primordial per evitar un nou col·lapse econòmic. Segons estimacions de l'FMI, l'increment de la despesa pública mundial (increment dels dèficits públics) és superior al 10 % del PIB, un fet pràcticament sense precedents. No obstant això, hi ha diferències elevades entre els diferents països en funció de la seva capacitat fiscal: per exemple, entre països com ara Alemanya o els Estats Units, que incrementen el seu dèficit amb gairebé un 10 % del seu PIB, i països amb més deute públic, com ara Espanya, Itàlia o Bèlgica, amb xifres sensiblement inferiors.
L' increment elevat dels dèficits deriva en un fort augment de les necessitats de finançament dels tresors públics en els mercats de deute. Per aquesta raó, els diferents bancs centrals han anunciat programes de compres d'actius financers (als Estats Units sense límit d'import i a l'eurozona aproximadament per un 16 % del PIB). La compra de deute públic i renda fixa corporativa per part dels bancs centrals garanteix que hi hagi prou demanda per a les noves emissions i, a més, manté controlats els costos de finançament. L'escenari, per tant, és de coordinació entre la política fiscal i monetària en un entorn de tipus d'interès baixos creat pels bancs centrals, que permet als Estats incórrer en dèficits públics elevats i emissions de deute noves.
La recessió provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha estat molt diferent d'altres crisis del passat. En recessions anteriors, els sectors orientats al servei van tendir a tenir menys caigudes del creixement que els sectors industrials. En la crisi actual, les restriccions necessàries per alenti r la transmissió del virus han comportat que els sectors de serveis dependents de les interaccions socials hagin estat els més perjudicats. Així, doncs, s'ha trobat una situació de xoc tant de l'oferta com de la demanda en una part molt considerable del PIB global. Aquest escenari ha generat una incertesa enorme sobre quin pot ser l'impacte econòmic el 2020 i el ritme de recuperació posterior.
La recessió provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha estat molt diferent d'altres crisis del passat. En recessions anteriors, els sectors orientats al servei van tendir a tenir menys caigudes del creixement que els sectors industrials. En la crisi actual, les restriccions necessàries per alentir la transmissió del virus han comportat que els sectors de serveis dependents de les interaccions socials hagin estat els més perjudicats. Així, doncs, s'ha trobat una situació de xoc tant de l'oferta com de la demanda en una part molt considerable del PIB global. Aquest escenari ha generat una incertesa enorme sobre quin pot ser l'impacte econòmic el 2020 i el ritme de recuperació posterior.
Davant de la situació d'emergència actual, la prioritat és iniciar la recuperació econòmica, tot i que convé avaluar les conseqüències derivades a mitjà i llarg termini. En primer lloc, a causa del fort estímul fiscal, s'estan observant xifres rècord d'endeutament de les economies principals, que limitaran en un futur la capacitat de maniobra davant de noves recessions i els projectes de millora per als països. En relació amb la política fiscal, no es pot obviar la política monetària, que de forma creixent actua com a factor de suport en el finançament dels Estats. L'escenari, per tant, és d'acostament gradual a la monetització del deute.
Així mateix, també s'ha de considerar el risc de la inflació, ja que és important recordar l'increment elevat de la massa monetària per part dels bancs centrals, una injecció en el sistema que avui dia és necessària, però que pot suposar desequilibris en un futur no molt llunyà. Un altre element important és el conegut com a zombificació de l'economia, una economia amb un percentatge perillós d'empreses sense capacitat per afegir valor i que sobreviuen gràcies al baix cost del finançament. Aquesta situació deriva en una errònia assignació del capital, que redueix la capacitat de creixement a mitjà i llarg termini d'una economia.
Finalment, la pandèmia ens ha ensenyat com els riscos sistèmics poden afectar de forma exponencial la nostra societat i economia, un fet que ha accelerat el focus en les mesures necessàries per reduir el canvi climàtic. La necessitat de reconstrucció econòmica, amb un paper clau per als Estats i els bancs centrals, per tant, es veu com una oportunitat per impulsar la transició cap a una economia més sostenible.
De l'evolució dels diferents actius financers, en el context d'una pandèmia mundial i una forta crisi econòmica, es poden destacar les següents lliçons per a les inversions de l'Entitat:
El comportament dels mercats financers el 2020 ha estat dictat per l'evolució de la pandèmia. Clarament, hi ha hagut certs actius que han sorti t reforçats de la dinàmica actual. Un clar exemple d'això ha estat l'índex de les companyies tecnològiques dels Estats Units, el NASDAQ, que va tancar l'exercici amb un retorn superior al 40 %. Per contra, els índexs formats de companyies cícliques i amb poc pes en el sector tecnològic han estat els més perjudicats. En aquest sentit, l'IBEX 35 va registrar una caiguda del 15,5 % el 2020.
Així mateix, també s'ha pogut observar una bona evolució dels actius de deute públic, ja que han rebut el suport dels principals bancs centrals, amb unes polítiques monetàries molt acomodatícies en un entorn de baixa inflació. Així, doncs, s'ha tancat l'any amb una rendibilitat del 0,9 % per al bo a deu anys nord-americà, del –0,575 % per al bo a deu anys alemany i del +0,07 % per al deute públic espanyol. El risc dels països perifèrics, mesurat per les primes de risc, va seguir a la baixa gràcies al Banc Central Europeu i al senyal positiu enviat després de l'acord entre els socis europeus del Fons Europeu de Reconstrucció, l'EU Next Generation. Pel que fa a la renda fixa corporativa, d'acord amb altres actius de risc, també s'ha pogut observar una evolució positiva amb un estrenyiment dels diferencials tant en crèdit de qualitat, investment grade, com en el de més risc, high yield.
La crisi que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 ha condicionat de forma extraordinària la ja complexa gestió de l'entorn regulador del sector financer, tant en l'àmbit europeu com en el nacional. La Comissió Europea, el Parlament Europeu, l'Autoritat Bancària Europea i el Banc Central Europeu, amb el suport del Banc d'Espanya, han aprovat canvis legislatius i supervisors amb l'objectiu de promoure la mobilització de tots els recursos disponibles en les entitats de crèdit per donar suport a l'economia.
La situació d'emergència a causa de la pandèmia ha requerit la ràpida adaptació de l'Entitat per donar suport als socis i sòcies en el difícil entorn actual, amb iniciatives com les moratòries de préstecs o la renegociació de crèdits empresarials, amb una visió dels riscos més enllà del curt termini.
En un entorn com l'actual, en el qual cal assentar les bases per a una recuperació sòlida, cobra més rellevància, si és possible, l'Agenda contra el Canvi Climàtic que en l'àmbit regulador i, més concretament, en el sector financer persegueix tres grans objectius: avançar cap a una economia circular (redirigint els fluxos de capitals cap a inversions sostenibles); fomentar la transparència i les inversions a llarg termini; i incloure els factors ambientals, socials i de governança (ASG) en la gestió de riscos de les entitats.
Tot seguit, s'il·lustren i es desenvolupen els àmbits d'actuació en l'entorn regulador que marcaran l'Agenda per a l'exercici 2021.
L'Autoritat Bancària Europea ha emès en consulta diverses directrius en l'àmbit del govern de les entitats, la versió final de les quals s'espera que es publiqui durant el 2021:
Amb aquestes, es pretén reforçar àmbits com la paritat, la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i la integració de criteris ASG en pràctiques retributives.
A més, el Banc d'Espanya ha emès en consulta la guia sobre els criteris d'organització i funcionament dels serveis d'atenció al client de les entitats supervisades, en la qual identifica aspectes rellevants com el seu rol en el sistema de govern i control, els canals de comunicació i l'organització interna.
Finalment, cal destacar la directiva3 de protecció al denunciant, que, aplicada de forma transversal a entitats de l'àmbit públic i privat de qualsevol sector, incorpora criteris per a la gestió i protecció del denunciant davant de comunicacions per canals habilitats sobre incompliments o fets delictius ocorreguts al si de les entitats. Es preveu la seva transposició a l'ordenament jurídic nacional durant l'exercici 2021 .
Noves guies supervisores sobre risc climàtic
L'organització internacional de supervisors, Network for Greening the Financial System (NGFS)4, va emetre la seva guia per a supervisors sobre integració dels riscos climàtics i mediambientals en la supervisió prudencial, que inclou la identi ficació de les exposicions de les entitats supervisades i l'avaluació de les pèrdues potencials si es materialitzen. Per la seva banda, la supervisió del Banc Central Europeu ha emès en consulta una guia explicativa sobre com espera que les entitats de crèdit gestionin prudentment el risc climàtic i ho comuniquin amb transparència. El 2020, l'Autoritat Bancària Europea va emetre en consulta les directrius que ha de publicar el 2021 sobre integració dels riscos climàtics en l'avaluació dels riscos per al capital i la liquiditat. Per la seva banda, el Banc d'Espanya va emetre el document sobre expectatives supervisores en relació amb els riscos derivats del canvi climàtic i del deteriorament mediambiental. El Pla d'Acció de la Comissió Europea de 2018 inclou un mandat clar per incorporar la sostenibilitat en la regulació bancària prudencial.
Productes sostenibles
S'ha iniciat un procés de revisió de diversos paquets normatius relatius a productes i serveis d'inversió i d'assegurances (MiFID II5 i IDD6 ), que pretén que les entitats considerin les preferències ASG dels seus clients en l'avaluació d'idoneïtat quan prestin el servei d'assessorament i que emetin informació precontractual i postcontractual sobre la integració de factors i riscos ASG.
A més, s'han iniciat les adaptacions de les normes de desenvolupament relatives a fons d'inversió (UCITS7 i AIFMD8), que afecten els processos interns de les societats de gestió de fons, de manera que s'asseguri la integració ASG en l'estructura organitzativa, en els processos de la gestió de riscos i en altres mesures de control intern.
Divulgació i informació no financera
El 2021 entrarà en vigor el reglament europeu sobre divulgació d'informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers, que obliga les entitats a informar sobre la integració dels riscos ASG i l'anàlisi d'incidències adverses en els processos de selecció d'inversions i presa de decisions d'inversió, així com en l'assessorament de productes financers.
La Comissió Europea va emetre en consulta les modificacions en la directiva de reporting de la informació no financera, sense que fins ara s'hagin concretat en un text definiti u. En tant que els requeriments d'informació de les empreses sobre la seva exposició als riscos de transició energètica siguin més explícits, homogenis, complets i fàcilment accessibles, menys serà la informació que hagin de demanar les entitats de crèdit per avaluar els riscos climàtics d'aquestes empreses.
Limitació en la distribució de dividends
La petició del Banc Central Europeu de posposar la distribució de dividends i retribució variable s’ha substituït per la definició d'un límit prudent a la distribució segons les especificacions del supervisor. El Banc d'Espanya ha fet extensiva aquesta limitació a les entitats de crèdit sota la seva supervisió directa.
Mesures legislatives urgents a Espanya davant de la COVID-19
Les moratòries dels préstecs hipotecaris i dels contractes de crèdit sense garantia hipotecària que regulen els reials decrets lleis 8/2020 i 11/2020 s’han prorrogat, de manera que es manté la nova figura en la categoria de risc normal que requereix un reporting específic, atesa la vulnerabilitat dels col·lecti us que la llei faculta per a aquest tipus de producte. La concessió d'avals públics a empreses també implica categoritzar i documentar separadament les operacions que s'han acollit al suport públic.
Ajornament en la implementació de Basilea IV
El Comitè de Supervisió Bancària de Basilea va anunciar, el març de 2020, que posposa un any la implementació del nou acord de capitals, fins a l'1 de gener de 2023, amb calendari transitori fins a l'1 de gener de 2028. Les modificacions requereixen adaptar el càlcul dels requeriments de capital dels diferents tipus d'inversions, creditícies i financeres, als estàndards del nou acord, fet que implicarà canvis en la xifra d'actius ponderats per risc i les ràtios de solvència resultants. No obstant això, les principals limitacions afecten l'ús de models avançats, d'ús estès entre les entitats supervisades directament pel Banc Central Europeu, i s'hi estableixen límits en funció del mètode estàndard. Caixa d'Enginyers utilitza actualment el mètode estàndard, per la qual cosa els seus requeriments de capital no es veuran afectats per la fixació de límits. L'adaptació de Basilea IV a la normativa europea està en fase de discussió. Una de les prioritats de l'Entitat és que inclogui criteris de proporcionalitat en els àmbits d'avaluació de les inversions i en reporting. Sectorialment, es planteja posposar encara més la implementació, ateses les successives onades d'impacte de la pandèmia.
Paquet de reporting específic per la COVID-19
L'Autoritat Bancària Europea ha elaborat models de reporting addicionals als existents, que es troben en mans del Mecanisme Únic de Supervisió per a la seva aprovació, tot i que la intensitat de les dades obtingudes a Europa és, ara per ara, superior a la d'altres geografies, en especial respecte a les entitats menys significatives. El reporting pot incloure la informació sobre moratòries i garanties públiques, les projeccions de balanç i solvència, la continuïtat operativa i el risc de mercat.
Noves directrius sobre concessió i seguiment del crèdit
L'Autoritat Bancària Europea ha publicat directrius per a la concessió i el seguiment de la inversió creditícia. L'aplicació de les directrius als crèdits existents que requereixin renegociació o canvis contractuals serà efectiva el juny de 2022, i hi haurà certa flexibilitat en la seva implementació quant al seguiment del crèdit fins al juny de 2024.
Actius intangibles en els requeriments de capital
El 22 de desembre de 2020, la Unió Europea va aprovar els estàndards tècnics sobre el tractament prudencial del programari, elaborats per l'Autoritat Bancària Europea, que permeten no haver de deduir la totalitat del programari activat dels recursos propis computables. La regulació europea en la matèria continua sent més restrictiva que la nord-americana.
Els reguladors i supervisors, tant en l'àmbit nacional com en l'europeu, continuen prestant una atenció especial a les mesures de protecció per a la clientela de serveis financers. De l'exercici 2020, destaquen les següents regulacions i iniciatives per enfortir els mecanismes de protecció en aquest àmbit:
Els serveis de pagament intracomunitaris, des de fa uns exercicis, són objecte de preocupació, supervisió i regulació per part de la Unió Europea. Es va iniciar amb la SEPA i, progressivament, s'hi han afegit disposicions addicionals, entre les quals destaca la directiva de serveis de pagament (coneguda com a PSD2 per les seves sigles en anglès).
Aquest paquet normatiu pretén eliminar barreres d'entrada i sortida, facilitar els pagaments entre clients de diferents entitats europees i donar cabuda i regular nous agents. En l'àmbit de la PSD2, l'exercici 2020 ha suposat un esforç rellevant per part de tot el sector i de les entitats amb activitat en comerç electrònic (e-commerce), que han hagut d'adaptar els mecanismes d'autenticació per a compres en línia al nou estàndard reforçat exigit per l'esmentada directiva. Aquest fet adquireix una rellevància especial en un entorn d'augment considerable de les transaccions d'aquest tipus, amb cada vegada més predominança de les operacions de pagament a distància o amb tecnologia sense contacte. La raó és que la crisi originada per la pandèmia ha afavorit la tendència ja existent en exercicis anteriors quant a la reducció dels mitjans de pagament en efectiu. En aquest context, cal destacar el projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, mitjançant el qual la limitació de pagaments en efectiu entre empresaris es reduirà dels 2.500 euros actuals als 1.000 euros.
La Comissió Europea ha publicat, a finals de 2020, la seva catorzena versió de la proposta de reglament de privacitat electrònica (e-privacy), que substituirà l'actual directiva. Amb el futur reglament, es pretén garantir la coherència amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).
El nou reglament derogarà la directiva i serà d'aplicació directa, de manera que la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, que va transposar a Espanya la directiva que es derogarà, també es derogarà. No obstant això, en els projectes del reglament publicats fins ara es preveu un període transitori de dos anys per aplicar-lo des que entri en vigor (el mateix termini que va tenir el RGPD). Per això, no s'espera la seva aplicació directa fins a 2023.
En l'àmbit concret del sector financer, la Comissió Europea ha presentat, el 2020, el seu pla estratègic de finances digitals. Aquest nou paquet de mesures té per objectiu estimular la competitivitat i la innovació del sector financer en la Unió Europea i se centra en matèries com els pagaments, els criptoactius, el foment de la digitalització i la resiliència digital. En aquest context, cal destacar en l'àmbit nacional l'aprovació i entrada en vigor, el 2020, de la Llei 7/2020, de 13 de novembre, per a la transformació digital del sistema financer. Amb aquesta legislació, s'incorpora la creació del denominat sandbox regulador a l'ordenament jurídic i situa la indústria financera espanyola en posicions de lideratge en matèria d'innovació. El sandbox regulador és un espai destinat a l'execució de proves de manera controlada, amb durada limitada i per a un objecti u concret. Aquestes proves es duen a terme amb clients reals sobre un prototi p completament funcional i preparat per iniciar la seva acti vitat al mercat
L'Autoritat Bancària Europea, en el marc del pla de la Comissió que té per objectiu homogeneïtzar, enfortir i adaptar la regulació i supervisió en l'àmbit de la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (PBC/FT), ha emès publicacions i directrius per coordinar la legislació i la supervisió en aquesta matèria en l'àmbit comunitari. El 2020, finalitzava el termini per a la transposició de la V Directiva de PBC/ FT, sense que al tancament de l'exercici s'hagi culminat aquest mandat. A aquest efecte, el 2021 s'espera la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de l'esmentada directiva, la qual presenta novetats en diversos àmbits: millores en l'accés al registre centralitzat de titulars reals d'empreses, la incorporació com a subjectes obligats de les entitats proveïdores de serveis de canvi de monedes virtuals per monedes fiduciàries (conegudes com a exchanges) i ajustos en la definició de persones de responsabilitat pública.
No es preveuen novetats de rellevància en la regulació sobre els mercats financers, encara que se seguirà amb el desenvolupament de normes ja publicades en exercicis anteriors amb la finalitat de reforçar la transparència en els mercats, així com d'homogeneïtzar criteris en l'àmbit comunitari. En el context de la revisió de les normes dels mercats financers (MiFID II15 i MiFIR16), s'han publicat iniciatives de la Comissió Europea per actualitzar el Reglament MiFIR i així simplificar els requisits d'estructura de mercat i fomentar la negociació mitjançant centres de negociació.
Durant l'exercici 2020, es va aprovar la Llei 5/2020 de l'Impost sobre les Transaccions Financeres, l'objectiu de la qual és gravar l'adquisició d'accions cotitzades en un mercat regulat de societats espanyoles amb capitalització borsària superior a 1.000 milions d'euros. La llei entrarà en vigor el gener de 2021.
Durant el 2020, la pandèmia de la COVID-19 ha situat el sistema bancari europeu en el focus d'atenció. Inicialment, el seu alt component cíclic va provocar que fos un dels sectors més afectats per les fortes caigudes en les valoracions borsàries i, posteriorment, com a part activa de la solució en la canalització de certes ajudes públiques i programes estatals.
Concretament a Espanya, la banca ha tingut un paper rellevant en dues de les tres principals mesures de suport que el Govern va aprovar per socórrer l'economia real. Aquest protagonisme bancari fa referència a la seva participació eficient en l'alleugeriment financer tant de les empreses (amb la banca com a principal canalitzador dels avals a gairebé un milió de corporacions i autònoms) com de les llars (amb les moratòries legislatives concedides als préstecs de més de 600.000 llars i més de 750.000 sectorials).
Per facilitar el rol de la banca en aquestes operacions, els reguladors i supervisors van concedir importants flexibilitzacions tant en els requeriments de capital i liquiditat com en el tractament regulador i comptable dels deterioraments crediticis, raó per la qual el veritable impacte de la COVID sobre la qualitat dels actius bancaris apareixerà amb un retard de diversos trimestres, però amb una intensitat que, sens dubte, serà elevada, així com amb gran heterogeneïtat entre entitats en funció del seu model de negoci
En aquesta mateixa línia d'anticipar un entorn bancari postpandèmia amb un deteriorament d'actius i amb una corba de tipus que allunya en el temps qualsevol escenari de normalització d’aquests (amb la consegüent pressió continuada sobre els marges), cal contextualitzar aquesta predisposició renovada de les entitats cap a operacions d'integració per afrontar en millors condicions aquest nou entorn post-COVID. Operacions d'àmbit nacional, com les anunciades a Espanya, permeten una més ràpida generació de sinergies, associades a la integració de serveis centrals i a disminuir la sobredimensió existent, especialment en àmbits geogràfics en els quals té lloc un solapament més gran entre les entitats integrades.
No obstant això, les recomanacions dels reguladors han tingut nul ressò fins a la data en el cas de les integracions transnacionals. Hi ha menys sinergies, la diversificació entre països europeus té una utilitat dubtosa, tenint en compte la correlació elevada entre les seves diferents economies, i, finalment, les exigències de capital i liquiditat han de complir-se país a país, per la qual cosa no existeix la possibilitat de realitzar una optimització conjunta.
Els reptes del sector s'intensifiquen després del pas de la pandèmia: reformulació dels models de negoci, agilitat organitzativa i recerca d'eficiència en un entorn cada vegada més digital.
Per primera vegada en una dècada, el crèdit OSR (altres sectors residents) experimenta una variació interanual positiva i tanca amb un volum superior en uns 40.000 milions d'euros (+3,5 %) en relació amb el mes desembre de 2019. Aquest canvi de tendència en l'evolució del crèdit resideix fonamentalment en el fort creixement que ha experimentat el crèdit a empreses. L'esmentada evolució està en gran part influïda per la concessió d'avals ICO i per la necessitat de liquiditat per part de les empreses, en especial pimes, en els primers mesos de la crisi, quan es van produir els confinaments més estrictes duts a terme per frenar la difusió de la pandèmia.
Pel que fa al crèdit a llars, s'ha observat una tendència oposada a l'experimentada per les empreses. S'observa una reducció del saldo tant en hipotecari com en consum (-6.523 milions i -4.418 milions, respectivament), així com una apel·lació més baixa de les famílies al crèdit davant del deteriorament de la situació econòmica.
Quant al deteriorament del crèdit, cal destacar una lleugera disminució del saldo de dubtosos en -3,8 %, fins als 52.200 milions al tancament de 2020, i un descens de la taxa de mora en 34 punts bàsics, fins a situar-se en un 4,44 %
En relació amb els recursos minoristes, cal ressenyar el fort creixement dels dipòsits el 2020 (+109.000 milions, 9,4 % variació interanual), partida que ha actuat com el principal receptor del fort increment de l'estalvi de les llars en un context de dificultat per consumir, així com l'existència d'un cert efecte precaució davant de la incertesa del futur de l'ocupació i de les rendes de les llars. En el cas dels fons d'inversió, després de registrar una forta caiguda de gairebé 30.000 milions de patrimoni el març de 2020 (80 % per efecte valoració i 20 % per reemborsaments), han experimentat una recuperació gradual al llarg de tot l'any, tant per subscripcions netes com per la recuperació dels mercats, que gairebé va permetre compensar les pèrdues registrades el març.
Si analitzem els resultats relatius al negoci, s'observa una lleugera reducció del -0,7 % en el marge d'interessos durant l'exercici 2020. La raó és que, malgrat l'increment de volum en l'actiu productiu del sector, la posada en marxa de la moratòria legislativa de protecció de part de l'economia real ha impactat negativament en el compte de pèrdues i guanys amb menys meritacions d'ingressos financers (-5,7 % i.a.), tot i que aquests s’han pogut compensar gairebé en la seva totalitat a través de menys costos financers.
Des. 20 |
Variació mensual |
YTD |
Variació internanual |
||||
Saldo Mil. € |
Mil. € |
% |
Mil. € |
% |
Mil. € |
% |
|
Dipòsits (total sistema) |
1.282.901 |
24.631 |
2,0 % |
109.860 |
9,4 % |
109.860 |
9,4% |
Dipòsits a la vista |
1.164.347 |
27.986 |
2,5 % |
143.192 |
14,0 % |
143.192 |
14,0 % |
Dipòsits a termini |
118.555 |
3.354 |
-2,8 % |
33.332 |
-21,9 % |
33.332 |
-21,9 % |
Crèdit OSR |
1.174.937 |
683 |
-0,1% |
39.347 |
3,5 % |
39.347 |
3,5 % |
del qual: Normal |
1.122.713 |
61 |
0,0 % |
41.424 |
3,8 % |
41.424 |
3,8 % |
del qual: Dubtós |
52.224 |
621 |
-1,2 % |
2.077 |
-3,8 % |
2.077 |
-3,8 % |
Crèdit AAPP |
77.198 |
2.064 |
2,7 % |
10.275 |
15,4 % |
10.275 |
15,4 % |
Taxa de morositat |
4,44% |
-5 pb -5 pb 0 pb |
-34 pb -18 pb -16 pb |
-34 pb -18 pb -16 pb |
|||
En relació amb el marge brut, cal destacar la caiguda del 30,4 % en el cobrament de dividends de les carteres d'accions dels bancs durant 2020 (des de 14.100 milions d'euros el 2019 fins a 9.800 milions el 2020), quan moltes empreses van cancel·lar el pagament de dividends davant de la severitat de la crisi i la necessitat de realitzar provisió de caixa. S'observa, en canvi, una certa estabilitat de les comissions netes en 12.300 milions d'euros (la mateixa xifra que el 2019), mentre que el ROF (resultat d'operacions financeres) s'accelera un +21,3 % i.a., fins als 2.700 milions d'euros el 2020, principalment per l'alienació de carteres de renda fixa.
El 2020, les despeses d'explotació han caigut uns 1.000 milions d'euros, d'acord amb el focus de millora d'eficiència marcat pel sector, tot i que finalment el marge d'explotació tancava amb una caiguda del -10,4 % en relació amb el 2019.
En l'última part del compte de resultats, cal destacar unes pèrdues per deteriorament d'actius d'uns 18.200 milions d'euros, fet que triplica la pèrdua comptabilitzada per aquest concepte el 2019. Les entitats bancàries han dut a terme un fort esforç d'anticipació dels efectes adversos derivats de la pandèmia.
Finalment, el resultat net del sector bancari espanyol ha estat d'una pèrdua de 3.100 milions d'euros i un ROE del 1,5 % durant aquest 2020.
4 Grup de bancs centrals i supervisors disposats a compartir millors pràcti ques, de manera voluntària, i contribuir a desenvolupar la gestió ambiental i el risc climàtic en el sector financer, així com mobilitzar les finances tradicionals per donar suport a la transició cap a una economia sostenible.
5 Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d'instruments fi nancers.
6 Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de gener de 2016, sobre la distribució d'assegurances.
7 Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, sobre determinats organismes d'inversió col·lectiva en valors mobiliaris.
8 Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2011, relativa als gestors de fons d'inversió alternati us
9. Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de gener de 2016, sobre la distribució d'assegurances.
10. Ordre ETD/699/2020, de 24 de juliol.
11. Circular 4/2020, de 26 de juny, del Banc d'Espanya, sobre publicitat dels productes i serveis bancaris.
12. Circular 2/2020, de 28 d'octubre, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sobre publicitat dels productes i serveis d'inversió.
13 Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de mayo de 2014, relativa a los mercados de instrumentos financieros.
14. Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior.
15. Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d'instruments financers.
16. Reglament del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relatiu als mercats d'instruments financers
Abans de començar ...
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Fes clic AQUÍ per a més informació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "D'acord" o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó "Configurar". ACCEPTAR I CONTINUAR Configura galetes